martes, 14 de junio de 2011

Històries

LLOP
No entenc per què ens han de posar als llops com a éssers menys preables, malvats i feroços. Jo sóc un animal pacífic i solitari; no m'agrada ficar-me amb ningú. El problema és que que a tots els llops se'ns utilitza com si fóssim marionetes. Sí, sí... Com ho sentiu. Veureu: A mi em va ocórrer que , un bon dia de primavera, anava passejant pel bosc. Vaig entrellucar a la llunyania una petita casa feta de palla. Em vaig apropar. Aquell dia estava jo fatal de l'al·lèrgia i, a sobre, la casa estava situada entre oms. Portava tot el dia esternudant i en arribar a la casa, em va donar un pessigolleig en el musell. Vaig esternudar. Vaig poder sentir com va tremolar la casa i va caure. Vaig descobrir a un porc aterrorizat assegut en un sofà marró al costat d'un televisor apagat. Em va mirar i va emetre un espècie de xiscle ofegat. Sobtadament, va sortir corrent cap a un clar del bosc. Jo vaig ser després d'ell per demanar-li perdó, però el porc feia cas omís a les meves disculpes. En arribar al clar vaig poder veure una casa de fusta semblant a la derrocada. El porc va parar en sec davant la porta d'entrada i va copejar amb les peülles amb desesperació contra la porta. De sobte, es va obrir i el porc va penetrar a la casa a tota velocitat. Va tancar la porta d'un cop de porta i va tirar la clau. Yo vaig poder parar just a temps perquè no m'estampés la porta en el musell. Amb aquest gest, vaig tornar a sentir un cosquielleu i, sense poder evitar-ho, vaig esternudar de nou. Una altra vegada vaig sentir com va tremolar la casa i es va enfonsar. Dins hi havia dos porcs asseguts al voltant d'una taula de cristall. Em van mirar espantats i fins i tot vaig poder veure com es van dilatar les seves pupil·les. Van sortir corrent i van desaparèixer d'entre els enderrocs com una exhalació. Els vaig perseguir, cada vegada més avergonyit del resultat de la meva al·lèrgia. Quan arribem a un altre clar proper, vaig descobrir una altra casa, però aquesta era de maons i ciment. Els dos porquets van colpejar amb desesperació la porta i, quan aquesta es va obrir, van entrar i la van tancar amb una rapidesa admirable. Jo estava cada vegada més confús i els vaig demanar per favor que m'obrissin perquè tan sol volia disculpar-me. Els porcs no em van creure. Vaig esperar en la porta esperant al fet que sortissin creient que m'havia marxat, i és que a mi, quan se'm fica alguna cosa en el cap, no hi ha qui m'ho tregui. 

Vaig estar esperant una bona estona i, de sobte, em vaig adonar que venia un caçador a tota velocitat en direcció a on estava jo. Portava amb si una escopeta amb la qual, no m'agradaria haver de tornar a tractar mai. I vaig fer el primer que se'm va passar pel cap: pujar-me a la teulada de la casa. No entenc com, però ho vaig fer. Estava jo en la teulada quan el caçador va disparar un tret que per poc em va donar. Vaig perdre l'equilibri i vaig caure per la xemeneia. em vaig donar un terrible colp contra el sòl del saló i, després d'un moment d'atordiment, vaig veure als tres porquets morts de por en un racó. Jo em vaig apropar acuradament i els vaig dir que no tinguessin por, que no anava a fer-los mal. Però no m´enrecorde de res desprès d’això, ara estic a la deriva en un vaixell pesquer, que va a ser de mi!

                                                    Porc 1           

Estava jo prenent un te tranquil·lament quan de sobte plaf i la casa al sòl, i ahi estava el llop, no m'ho vaig pensar i vaig córrer fins a arribar a casa del meu germà, el llop em cridava coses, però no l’escoltava. Desprès el mateix i altra vegada a córrer, menys mal que la casa del tercer germà no la va poder tirar.
Així que quan el vam veure per la xemeneia vaig agafar una pedra i directa al cap, desprès els meus germans i jo el vam tirar al mar.

Porc 2

Em vaig asomar a la finestra i vaig veure al meu germà corregent davant del llop, li vaig obrir la porta, però al poc temps ja no tenia casa, no li vam deixar temps al llop per a posar-nos a córrer. Vam arribar a casa del nostre germà i en veure aparèixer per la xemeneia, el meu germà li va tirar una pedra al cap, desprès directe al mar!

Porc 3

Nomes despertar-me de la meua sesta, vaig veure als meus germans aporreant la meua porta, i darrere al llop, li vaig obrir la porta i tancarem, ell va dir que obreren la porta i desprès ja estava darrere nostra, el meu germà fent gala d´una excel·lent punteria li va encertar al cap i es van desfer d´ell.

La meua part del treball de les dones!

PREMIS NOBEL DE LITERATURA
Segons les seves paraules, el premi ha de lliurar-se anualment «a qui hagi produït en el camp de la literatura l'obra més destacada, en l'adreça ideal». La institució encarregada de seleccionar al guanyador és l'Acadèmia Sueca (en suec, Svenska Akademien), i es concedeix el primer dijous d'octubre de cada any.El premi ha sigut entregat a 107 persones de elles han sigut 20 les dones galardonares . Mes que en els altres premis.

DONES NOBEL

Selma ser la primera dona premiada en aquesta categoria. Va ser al 1909 en “l'apreciació de l'elevat idealisme, imaginació i percepció espiritual que caracteritzen els seus escrits.”1

Les seues obres mes destacades son: La saga de Gösta Berling al 1891 i Lazos invisibles al 1894. La novela i els contes predominen en els seu registres i algunes de les seues obres han sigut portades al cinema.

http://translate.google.es/translate?hl=ca&langpair=en|ca&u=http://nobelprizes.com/nobel/women.html
http://translate.google.es/translate?hl=ca&langpair=en|ca&u=http://nobelprizes.com/nobel/women.html


Nelly Sachs (Berlín 1891- Estocolm 1970) fou una escriptora i poetessa alemana, nacionalitzada sueca, guardonada amb el Premi Noble de Literatura a l'any 1966 per la seva lírica i dramàtica per escrit pendents, que interpreta el destí d'Israel amb una força commovedora.
Va iniciar la seva obra als 17 anys, i la seva obra es pot dividir en dues fases: una d'inicial en la qual va escriure poesia romàntica, i una segona, a partir de la Segona Guerra Mundial, voltant del tema jueu.

http://translate.google.es/translate?hl=ca&langpair=en|ca&u=http://nobelprizes.com/nobel/women.html

Herta Müller (Nitchidorf, 1953) és una escriptora alemanya d'origen romanès. Ha conreat els gèneres de la novel·la, la poesia i l'assaig. En les seves obres ha fet una descripció de les dures condicions de vida a Romania sota el dictador Ceausescu. Se li ha atorgat el Premi Nobel de Literatura de l'any 2009 per la concentració de la poesia i la franquesa de la prosa, descriu el paisatge dels desposseïts.

Entre les seues obres mes conegudes son: “El hombre es un gran faisán en el mundo" ,"Las Tierras Bajas , "La Piel del Zorro" y "La bestia del corazón"

miércoles, 16 de marzo de 2011

Carta informal

Londres, 16 de gener de 2011
Estimat Jorge.
Hola! Soc Jaume, te envie ha aquesta carta per a donarte l´informació que em vas demanar:
·       A Londres pots anar al British Museum, horaris de 9:00 a 13:30.-15:00 a 20:00, diumenges tancat.
·       Per a menjar podeu anar a qualsevol pub, però aneu-hi prompte, ja que aquí es menja sobre les 12.
·       Enfront del Stamford Briege  hi ha un del HN Hotels molt be. Nº Telèfon (01) 730 07 91.
·       Si teniu una emergència medica teniu que anar al Departaments d'Accidents o d'Emergències dels hospitals National Health Service.
·        Els bancs estan tancats dissabte, diumenge i festivitats locals, els demes dies de 9,30 a 15,30. Si estan tancats, pots anar a les agencies de viatge, i amb compte amb les comissions!
Això es tot, i espere que vingueu a visitar-me!
Atentament:
Jaume Garrido

Carta formal

Alacant,16 de gener de 2011

Estimat senyor/senyora.
Bon dia, soc Jorge Garrido, delegat de 3r D al institut IES FIGUERAS PACHECO, d'Alacant.
Estic organitzant un viatge de final de curs a la ciutat de Londres. Com que ningú coneguem la ciutat, us agraearíem que ens envieu l´informació sobre els següents temes:
·        Horaris de museus.
·        Llocs on menjar.
·        Hotels.
·        Emergències mèdiques.
·        Horari dels bancs on fer el canvi de moneda.

Aquesta informació la demane per poder elaborar un full informatiu.
Moltes gracies per endavant per la vostra col·laboració i espere rebre les seues informacions.
Atentament.
Jorge Garrido, delegat 3rD



Guia de Venecia.



Guia de Venècia







[Antoni aguirre ivorra i  jorge garrido]



GUIA DE VENÈCIA.

         Venècia és una ciutat especial i romàntica. Fou construïda sobre l’aigua i ha aconseguit sobreviure a l’aigua fins al s. XXI. És coneguda com la ciutat dels canals. Capital de la regió del Véneto.
         És una ciutat de contrastos. Trobem estrets carrerons edificats amb sumptuosos edificis. Riuades de gent  amb racons plens de silenci, on sembla que s’ha detingut el temps.
         Per totes aquestes coses Venècia , és una ciutat encisadora.

UNA MICA DE HISTÒRIA.

         Venècia, està construïda sobre un conjunt de més de cent illes,al mar Adriàtic, aquestes estan unides per 354 ponts i dividida per 177 rius i canals. Al mig d’una llacuna fangosa. Per a la construcció de la ciutat, es va dissenyar una tècnica única , fent servir pedres impermeables, i postes de fusta com a cimentació. Aquesta tècnica, té una antiguitat de més de 400 anys.
         La seua història, està marcada per les influències de molts pobles:
-         A l’antiguitat va ser poblada pels venetos i germans.
-         L’Edat mitjana, veu com els bizantins i llombards, aconsegueixen, apoderar-se d’ella.
-         Però, no va ser fins al s. IX, amb l’arribada del francs, quan Venècia s’obri al mar, adquirint influències orientals i occidentals. Comença així l’època d’esplendor, que tindrà entre els segles XV-XVI, la màxima importància com a ciutat.

COM ORIENTAR-SE EN VENÈCIA.

         El centre de Venècia es divideix en cinc zones. Es poden veure clarament a aquest mapa.
        http://www.venecia.es/img_VENEZIA/mappa/L400/Satellitare_0.jpg
Venècia, té gran quantitat de monuments i racons per veure, però no podem anar-nos de Venècia sense veure:
LA  BASILICA DE SAN MARCOS
Principal monument de la Plaça de San Marco. Es va construir com a exponent del poder de la República veneciana. És d’estil bizantí. Al seu interior trobem la tomba de Sant Marco. Té més de 4.000m de mosaics i tresors. Es pot visitar diàriament fins i tot el diumenge en horari de matí i vesprada. Entrada a la Basílica gratis, museu 3 €, Pala d´Or 1.50€ i el tresor 2€.



PALAU DUCAL
Palacio Ducal   Va ser al llarg de molt de temps el centre de poder de la ciutat. Barreja d’arts bizantí, gòtic i renaixentista. Residència oficial dels 120 dux de Venècia. Decorat per Tiziano, Tintoretto i Bellini. Es troba a la Plaça de Sant Marco. Es pot visitar diàriament de 9 a 19 hores. L’entrada costa 11€.
        

PLAÇA SANT MARCO
    Meravellosa plaça, resum del poder  polític i religiós de Venècia. És el punt de referència de la ciutat. Es troba molt prop de la llacuna i això provoca les inundacions de la marea alta i que per a travessar-la calguen unes passarel·les de fusta. Podem trobar-hi junts grans monuments, cafès i tendes. Destaca el Campanile, gran torre de la ciutat. L’horari de visita del Campanile es diàriament de 9 a 19 hores. L’entrada costa 6€.





EL GRAN CANAL
Archivo:Wenecja Santa Maria della Salute.JPGhttp://guias-viajar.com/wp-content/uploads/2010/04/fotos-venecia-ponte-scalzi-gran-canal-001.jpghttp://2.bp.blogspot.com/_CynhhzopFd8/R1RsVWMWbhI/AAAAAAAAAmA/nr3iJGO3XwY/s1600-R/Venezia+2+259.JPGhttp://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/ff/VeniceCanalGrandeMariaSalute.jpg/280px-VeniceCanalGrandeMariaSalute.jpg   Artèria principal de Venècia, té 4 km de llargària i entre 30-70 m d’amplària. Les seues voreres, estan plenes de palaus, edificis amb molta tradició, hotels de gran luxe, embarcacions i gòndoles. Agafant la línea 1 del vaporetto, es pot fer un magnífic recorregut per la ciutat. Es pot veure: Santa Maria de la Salute, El Pont de Rialto, El Pont de l’Acadèmia.

  



PONT DELS SOSPIRS
Puente Suspiros.jpg  Un dels més famosos de Venècia. Uneix el Palau Ducal i l’antiga presó de l’ Inquisició. El seu nom esdevé ,de l’últim sospir que feien els presoners, quan veien per última vegada el cel i el mar.


Encara que Venècia es pot considerar un museu a l’aire lliure no ens podem oblidar de


LA GALERIA DE L’ACADÈMIA.
         És una espectacular col·lecció d’obres mestres d’art venecià, bizantí, renaixentista, barroc i rococó. Tiziano, Belini i Giorgione.
Entre les obres més importants: La tempestat, Sopar en casa de Levi (Veronés), Piedat (última obra de Tiziano)etc. Campo de la Carità, Dorsoduro. Horari: De 8:15 a 19:15 tots el dies. Entrada 6,50€


MERCAT DE RIALTO
        És un mercat d’aliments frecs que ha animat la vida d’aquest moll des de l’edat mitjana i molta gent el considera el millor mercat del mon. És obert de 7.30 fins a 13 hores i és al carrer Sant Polo.
        


 TORCELLO
         Es troba a seixanta minuts a transbordador al nord de Venècia. És una illa tranqui-la i elegant on es trobava el primer emplaçament de la ciutat. Se´n va des de Sant Marco via Lido amb la línia LN.


CAMP SANTA MARGHERITA
        Meravellosa plaça molt animada de dia i de nit gràcies al seu mercat, terrasses i cafès. Està envoltada per edificis de gran varietat d’estils arquitectònics. Es troba a Dorsoduro a l’oest de la ciutat.
        

COLECCIÓ PEGGY GUGGENHEIN
Es el principal Museu italià d’art europeu i americà del segle XX. Ocupa un palau d’una planta al Gran Canal a Fondmenta Venier dei Leoni a Dorsoduro. L’horari de visita és de 10 a 18 hores i costa 10€.






EL QUE NO PODEM OBLIDAR

Venècia, és la ciutat de l’aigua. Per a visitar-la l’hem de fer a peu o mitjançant el transport aquàtic :
http://www.visitavenecia.com/wp-content/uploads/imagenes/Vaporetto%20Parada4.jpgVaporetto
Autobús aquàtic, de gran capacitat, imprescindible per a viatjar pel Gran Canal. Té moltes parades, al llarg del seu recorregut. El sistema d’us es com qualsevol transport públic a qualsevol ciutat. http://www.actv.it/
Motoscafo
Són més xicotets que els vaporetos, s’usen per anar pels canals estrets. També es pot fer ús de xicotetes embarcacions que fan el paper de taxi. El viatger, ha de recordar, que quan s’arriba a l’aeroport, s’ha d’agafar una d’aquestes embarcacions per arribar a la ciutat. Si es porten moltes maletes, l’arribada serà molt incòmoda. Els taxis no poden accedir pels carrerons i el visitant arrossega la maleta, des de el canal on para el taxi fins l’hotel. Resulta molt curiós veure, les barcasses que arrepleguen el fem, les
dels bombers i també les ambulàncies que circulem a gran velocitat pels canal.

                  


La Gòndola
És sense dubte, el mitjà de transport més famós de Venècia. Funcionen des de el s. XI i tal com són es coneixen des de final del 1400. Abans feien el mateix recorregut que hui fa el vaporetto.




Motonave
Comuniquen Venècia a les illes el Lido, Murano.




VISITANTS AMB DISCAPACITATS MOTÒRIQUES
     És importat tenir en compte les barreres i les dificultats que pot oferir una ciutat plena d’escales, ponts i carrerons a peu plens de gent i canals d’aigua on s’ha de pujar i baixar dels transport aquàtic. Malgrat això s’han adaptat els accessos amb rampes per a facilitar la mobilitat dels discapacitats.

FESTES IMPORTANTS.


CARNAVAL
http://api.ning.com/files/iSokL-oTVCFQ6K-8Tzf97yKHOXHTSmfqb6wVcN--SOx58i00oC9CL9nfmUojigi0fowRTIEULZ9xDplY*EX4KwKYe1b*4vcs/1.JPGEl carnaval de Venècia és famós en tot el mon. Dura deu dies, fins Quaresma. Els carrers s’omplin de disfresses i màscares. Son veritables obres d’art.




QUÈ PODEM MENJAR I ON.

                  Els restaurants de Venècia, tenen una carta basada en menjar regional, senzilla i molt bona. Encara que els turistes van buscant la pasta tradicional, spaguetti i pizza. Venècia ofereix molt bons plats de peix, i sobre tot la polenta i risotto.
         S’ha de diferenciar a l’hora de buscar un lloc per dinar entre el ristorante (més xicotet ) i la trattoria. També podem trobar locals de menjar ràpid i tavola calda.
                   Les birrerie i spaguetterie, son més econòmiques i ofereixen , cervesa , pasta, però no són al centre.
                   Als restaurants el dinar, sol començar amb un antipasti i dos plats més . Als més econòmics es pot trobar el menú a les pissarres exteriors.

ELS TIPUS D'ALLOTJAMENT

                   Tenim tot tipus d'allotjament però predominen els hotels de luxe a la vora dels canals principals i amb vistes als monuments més coneguts com els hotels Bauer (www. bauerhotels.com)  i Danieli (www.starwoodhotels.com).
                   Les opcions més econòmiques es troben en pisos i residències més allunyades del centre de la llacuna com per exemple Casa Cardinal Piazza a Cannaregio.
         

martes, 15 de marzo de 2011

Narració corregida.

NARRACIÓ- Opció A
Vam decidir anar depresa, ja que a la selva nombrosos perills que podien fer-li passar una mala estona. Segons anaven avançant veien més vegetació i més variada.De sobte vam escoltar un crit, un crit atronador i vam decidir anar a veure què passava, armats ens vam apropar i quan vam veure a una noia atacada per un lleopard, no ens vam aturar a pensar i vam disparar contra la bestia, que va caure fulminada en un tres i no res. La xica es deia Jane i ens va dir que ella anava amb el seu pare i un explorador quan el crit de Tarzan els va asustar i es van separar i que de sobte el lleopard li havia atacat. El profesor i jo ens vam comprometre a ajudar-la i vam anar a buscar-los. Vam passar la zona de la selva i vam topar amb una expedició.
- A on aneu?- va preguntar el professor, molt interesat.
-Com que a on? A les Indies!- li va respondre un bucaner molt emocionat.
Després de açò vam decidir si continuar la senda cap a la zona del desert o anar-nos amb l'expedició. El professor i jo volíem l'expedició, però Jane es negava, ja que el seu pare, el mes segur, que estiguera encara a la selva, però per la nostra insistència va acceptar  l'expedició. Quan anàvem a partir ningú no la trobava, la vam buscar per tot arreu, i van enrredeir l'expedició, fins que ens vam adonar que ens havia furtat i havia escampat.
Va donar colp a l’inici de l'expedició i el professor i jo no podíem estar mes deprimits, no pels diners, que no servien al vaixell, sinó per que Jane havia jugat amb ells.
Passaven els dies i encara no es veia terra i damunt s'apropava una tormenta,/ quan va arribar, va escampar amb tot i va afonar el vaixell[U1] , el professor i jo vam aconseguir naufragar, però el capità Colom no va córrer la mateixa sort. En fí vam arribar a una illa molt rara on el primer que vam veure va ser a un gos, entre curiós i content de veure a algú. Ens vam anar a inspeccionar l'illa i vam caure en una trampa, un negre ens havia atrapat amb una corda. Tant el professor com jo estàvem asustadísims, ja que no sabíem si era o no caníbal. Per sort no ho era i ens va conduir fins al mismíssim Crusoe. Què ens va rebre amb una festa i a canvi del psmatics del professor ens va dir un manera d'escapar de laà. Un mag anomenat Merlin et donava un desig si endevinaves 3 endevinaies.
Vam anar i ens va proposar la primera d'aquestes:
Blanc per dins,
verd per fora;
si vols que t'ho digui,
espera.

El professor, que es sabia tots, el va dir sense pensar-ho[U2]  molt: La pera!
El següent era un poc mes difícil, perè el professor en un tres i no res va respondre:
Amb la seva cua immensa,
vestit de gris,
busca el teu voltant
a qualsevol país.
-Un ratolí!-Va dir quasi momentani. Jo en eixe moment no podia estar mes content.
Però la última era endiabladament difícil i el professor no l'agafava...:
Blanc va ser el meu naixement,
verd la meva infantesa,
vermella la meva maduresa
i negra la meva vellesa.
El professor no tenia ni idea i els dos pensàvem fins que al final vaig dir: La mora i Merlin em va somriure i ens va demanar un desitg i vam somriure quan vam veure una llum blanca i al final al ajudant del professor.
 

Debat dia de la dona.


  • Què us suggereix aquesta imatge?
Aquesta imatge sugereix que alguns homes utilitzen la violencia fisica i psicologica per a maltractar a algunes dones.
  • Per què penseu que s'exerceix la violència contra les dones?
S'exerceix la violència cap a les dones perquè elles sempre han estat mal vistes en la societat. A més les les dones sempre han estat vistes a casa i als homes als treball i historicament els homes han estat per damunt i veure ara que elles volen ser iguals no senta be a tots els homens.
  • Penseu que vivim en una societat violenta?
Si que pense que vivim en una societat violenta, perquè avui en dia hi ha'n diferents casos de violència. Es una manera de fer-se notar als altres en lloc de raonar amb arguments, la televisió pot ser una de les causes.
  • Es pot parlar de violència als insults, la humiliació i l'amenaça entre iguals?
Si que es pot parlar de violència per que aixi podem evitar aquestos casos de cara al futur.