Narració corregida.

NARRACIÓ- Opció A

Vam decidir anar depresa, ja que a la selva nombrosos perills que podien fer-li passar una mala estona. Segons anaven avançant veien més vegetació i més variada.De sobte vam escoltar un crit, un crit atronador i vam decidir anar a veure què passava, armats ens vam apropar i quan vam veure a una noia atacada per un lleopard, no ens vam aturar a pensar i vam disparar contra la bestia, que va caure fulminada en un tres i no res. La xica es deia Jane i ens va dir que ella anava amb el seu pare i un explorador quan el crit de Tarzan els va asustar i es van separar i que de sobte el lleopard li havia atacat. El profesor i jo ens vam comprometre a ajudar-la i vam anar a buscar-los. Vam passar la zona de la selva i vam topar amb una expedició.

- A on aneu?- va preguntar el professor, molt interesat.

-Com que a on? A les Indies!- li va respondre un bucaner molt emocionat.

Després de açò vam decidir si continuar la senda cap a la zona del desert o anar-nos amb l'expedició. El professor i jo volíem l'expedició, però Jane es negava, ja que el seu pare, el mes segur, que estiguera encara a la selva, però per la nostra insistència va acceptar  l'expedició. Quan anàvem a partir ningú no la trobava, la vam buscar per tot arreu, i van enrredeir l'expedició, fins que ens vam adonar que ens havia furtat i havia escampat.

Va donar colp a l’inici de l'expedició i el professor i jo no podíem estar mes deprimits, no pels diners, que no servien al vaixell, sinó per que Jane havia jugat amb ells.

Passaven els dies i encara no es veia terra i damunt s'apropava una tormenta,/ quan va arribar, va escampar amb tot i va afonar el vaixell[U1] , el professor i jo vam aconseguir naufragar, però el capità Colom no va córrer la mateixa sort. En fí vam arribar a una illa molt rara on el primer que vam veure va ser a un gos, entre curiós i content de veure a algú. Ens vam anar a inspeccionar l'illa i vam caure en una trampa, un negre ens havia atrapat amb una corda. Tant el professor com jo estàvem asustadísims, ja que no sabíem si era o no caníbal. Per sort no ho era i ens va conduir fins al mismíssim Crusoe. Què ens va rebre amb una festa i a canvi del psmatics del professor ens va dir un manera d'escapar de laà. Un mag anomenat Merlin et donava un desig si endevinaves 3 endevinaies.

Vam anar i ens va proposar la primera d'aquestes:

Blanc per dins,
verd per fora;
si vols que t'ho digui,
espera.

El professor, que es sabia tots, el va dir sense pensar-ho[U2]  molt: La pera!

El següent era un poc mes difícil, perè el professor en un tres i no res va respondre:

Amb la seva cua immensa,
vestit de gris,
busca el teu voltant
a qualsevol país.

-Un ratolí!-Va dir quasi momentani. Jo en eixe moment no podia estar mes content.

Però la última era endiabladament difícil i el professor no l'agafava...:

Blanc va ser el meu naixement,
verd la meva infantesa,
vermella la meva maduresa
i negra la meva vellesa.

El professor no tenia ni idea i els dos pensàvem fins que al final vaig dir: La mora i Merlin em va somriure i ens va demanar un desitg i vam somriure quan vam veure una llum blanca i al final al ajudant del professor.